1.27.2006

Divendres, un cap de setmana que serà molt fred

Diumenge (8 de gener de 2006) llegia al LEVANTE-EMV l'article de Toni Mestre "L'àguila i les gallines". Em va agradar molt, bé, sempre el llig i sempre coincidesc amb el que diu. Venia a dir que un ou d'àguila va caure entre uns ous de gallines. Va nàixer l'aguila i els pollets. I l'àguila es comportava com un pollet més i com una gallina quan va créixer. Fins que un dia volgué ser àguila perquè va veure una au molt semblant a ella creuant el cel. Clar, les gallines se'n rifaven. Fins que un naturalista la va veure i digué que era una àguila. Se l'emportà amb ell i amb molta paciència la féu volar i arribà ser el que era per naturalesa: ÀGUILA. I acaba el Toni Mestre fent una crida a deixar de ser, d'una vegada, gallines i passar a ser àguiles (que és el que som) lliures, i no gallines captives. Per tant, també m'unisc a la petició de Toni Mestre i demane que deixem de ser gallines i cite textualment: "Aqueix és el repte dels que conservem memòria de la nostra alta condició d'àguiles, el nostre treball d'aquests dos anys. O volem seguir sent gallines?". No cal més aclariments, o sou tan ... que no sabeu el que vol dir aquesta metàfora.

Ah, per cert Vila-Real fou cremada també per l'exèrcit borbó. Enguany fa 3 segles. Avant sempre!!!!