2.28.2006

Dignitat i submissió

Les i els valencians, molt més que els catalans, no tenim massa clar el significat d’aquests dos mots. Per què? Molt senzill. Seguiu llegint.
La major part dels valencians, quan algun desconegut ens fa una pregunta al carrer, solem respondre en castellà. Per què ho fem? Perquè som bilingües i solem ser “respectuosos” amb les persones de parla castellana. No em digueu que no. Sempre que ho he preguntat se m’ha reconegut que aqueixa és la realitat. El que fem és, ni més ni menys, que ser “SUBMISOS”. És a dir practiquem el que s’anomena “SUBMISSIÓ LINGÜÍSTICA”. Açò passa al País Valencià, a les Illes Balears i a Catalunya. Per què no prenem consciència de la realitat lingüística que ens envolta i hi actuem? Deixem ja de ser submisos i recuperem la “DIGNITAT” lingüística. Seria una bona manera de celebrar els 300 anys de la batalla d’Almansa (25 d’abril de 2007). Tenim més d’un any per prendre’n consciència. Sols hem d’imaginar què passaria si fórem a Anglaterra, Holanda, etc. En quina llengua ens parlarien els anglesos o holandesos? Doncs, elles i ells sí tenen dignitat lingüística.

I, per acabar aquesta reflexió, sols vull reproduir un fragment de l’escrit de Miquel de Palol de diumenge a l’AVUI: “Quin reaccionari tem valors alliberadors! Al contrari, se’n serveix contra els altres quan són conceptes ja desgastats per la vida. Com reconéixer un feixista? Molt fácil: és el que no para de parlar de llibertat.”