Avui no us marejaré amb cap reflexió “política” o d’un altre tipus. Us transcriuré algun poema de Miquel Martí i Pol, un gran poeta i millor home. Les poesies són del llibre Estimada Marta.
II
Set primaveras sense flors ni ocells.
Així també pot escriure’s la història.
No desertar el silenci deu ser l’única
Manera d’assumir-lo i enriquir-lo.
I ara no hi ha desordre ni sorpresas,
Els mots fluyesen lentament i clara
I el bosc és dens i acollidor com sempre.
Alçant els punys pots percudir la lluna.
DEBADES PLOU EN ALGUN LLOC REMOT.
Tot és suau, i aquests instants que passo
Configurant records que no he viscut
Són uns instants d’intimitat extrema
Densament plens de tot allò que vull ;
Moments de vida il.limitada i clara.
Dabades plou. També debades xisclen
Els falciots ran de finestra, i s’omple
Molt lentament el càntir de la tarda.
II
Set primaveras sense flors ni ocells.
Així també pot escriure’s la història.
No desertar el silenci deu ser l’única
Manera d’assumir-lo i enriquir-lo.
I ara no hi ha desordre ni sorpresas,
Els mots fluyesen lentament i clara
I el bosc és dens i acollidor com sempre.
Alçant els punys pots percudir la lluna.
DEBADES PLOU EN ALGUN LLOC REMOT.
Tot és suau, i aquests instants que passo
Configurant records que no he viscut
Són uns instants d’intimitat extrema
Densament plens de tot allò que vull ;
Moments de vida il.limitada i clara.
Dabades plou. També debades xisclen
Els falciots ran de finestra, i s’omple
Molt lentament el càntir de la tarda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada