4.26.2006

Crònica d’un viatge (anunciada)…

No és per fer-me l’interessant, però si no la faig Toni de l’Hostal no em parlarà més… i clar la Mare de Déu de Loreto i/o L’Oreto és molt miraculosa… i no voldria prendre mal. Amb tots els respectes… que hi ha gent molt sensible.

Dijous 6 d’abril.

Eixírem cap a les 11:00 del matí (no podíem eixir abans perquè, si no se sol.licita, al meu centre les eixides extraescolars han de ser d’un sol dia lectiu). Va anar de bòlit tot el dia. Teníem dinar al costat del monestir de Poblet –en un restaurant que ens va atendre molt bé- cap a les 14:30. Arribàrem cap a les 15:30. Dinàrem. Tot molt bo. I, de seguida, cap a la visita concertada al monestir. Ací tinguérem un xicotet “entrebanc” perquè la visita havia de ser a les 15:30 i hi vam arribar cap a les 17:45. Vam avisar-hi, però el guia no n’estava molt convençut. La visita es desenvolupà en dos grups. I retérem homenatge al nostre rei Jaume I.
Un cop finalitzada la visita, viatge cap a Santa Susanna. Arribàrem després de les 21:00 i el primer que férem fou sopar. Després repartírem les habitacions, cosa que ja havia estat acordada des de Gandia. I a descansar… que l’endemà ens despertàven a les 7:45.

Divendres 7 d’abril.

Desdejunàrem a l’hotel. Agafàrem la coxinereta del menjar i cap a Barcelona. Arribàrem cap a les 10:30 i iniciàrem la visita a la Barcelona GÒTICA i RENAIXENTISTA: Catedral, església de Santa Maria del Mar, plaça de Sant Jaume, palau de la Generalitat, etc. Passàrem per les rambles i l’autobús ens recollí per portar-nos a les instal.lacions de TVC. Allí assistírem de públic al programa que condueix l’Albert Om EL CLUB. L’experiència va ser interessant. La primera part del programa com que tractaven El cor de la ciutat ens vam perdre un poc els que no el seguim.
Quan acabà –eren les 18:30- uns anaren cap a Sabadell (ciutat que recorde amb molt d’afecte perquè allí he fet de profesor uns cursos a l’ies “Ferran Casablancas”- a per presenciar el partit de básquet entre el Sabadell i el Gandia. Gràcies a les gestions del matromini Alandete Durà l’entrada fou de franc.
Els altres –uns 18- tornàrem a Barcelona i férem visita i passeig pel centre de la ciutat fins a les 23:00 en què ens recolliren per tal de tornar a l’hotel. Allí teníem un sopar fred.
Després de sopar cada u s’ho muntà com millor sabé o pogué. I no penseu malament… que no hi ha per tant.
Se m’ha oblidat que aquest dia feia anys. No ho vais dir a ningú –sols a una persona- perquè l’embolic hauria pogut ser monumental.

Dissabte 8 d’abril.

Desdejuni i tornada a la capital de Catalunya. Aquest dia va ser dedicat a la Barcelona MODERNISTA. Ja sabeu l’Eixample i tots els edificis més significatius d’aquest període. Anàrem al parc Güell. I dinar cada u s’ho féu com millor sabé. N’hi ha un grup que arribàrem al Camp Nou. I Borja Castelló Castellanos es féu una foto amb el millor futbolista del món. No us dic qui és. Endevineu-ho.
Aqueixa vesprada va ser lliure perquè pogueren fer i comprar el que volgueren l’alumnat –i el professorat també-. Cap a les 21:00 a l’hotel per tal de sopar i preparar-se perquè era l’última nit i s’havia d’aprofitar bé. Què dic? Molt bé. Veritat, Antonio M.S.?

Diumenge 9 d’abril.

Desdejuni i visita a la muntanya olímpica. Visitàrem el palau Sant Jordi, plaça d’Espanya, fonts de Montjuïc i el port. Ací poguérem veure el Maremàgnum, els cines IMAX, etc. Després de dinar, cansats, molt cansats, eixírem cap a Gandia. Hi arribàrem cap a les 21 :00. Així acabà el viatge. Sols em queda dir una coseta : pensava que no faria cap altre viatge amb alumnes durant la resta de la meua vida d’ensenyant, però he canviat de paréixer. Si Déu vol i hi ha alumnes que hi prenen part, farem més eixides.

Res més…

2 comentaris:

DE TOT UN POQUET ha dit...

Què dius, Carlos? Oleguer? Ezquerro? Maxi Lòpez? No sé a què et refereixes. Però, de tota manera, gràcies per llegir-me...
Àngel

DE TOT UN POQUET ha dit...

Sí, i el que és més trist que l'hauré d'"aguantar" un curs menys -segons ell, repeteix curs).
Bon dia...
Ah, no ho vaig dir perquè em temia una desgràcia... (és broma, clar)