Avui, divendres 16 de juny de 2006, he impartit classes com cada divendres del curs. Ara bé, no ha estat un divendres qualsevol perquè ha estat el barrer divendres lectiu del curs 2005-06. En principi no hauria d’haver estat cap dia a assenyalar. Però no ha estat així.
A la primera hora de classe (curs 3r B de l’ESO) hem realitzat una recuperació d’ortografia (expressió escrita) que sols havien de realitzar tres alumnes dels quinze que tinc en aqueix grup. La resta, tret d’una alumna, queden amb l’assignatura pendent. És a dir tinc un 6’6% d’aprovats. I un 20’0% que poden recuperar abans de l’avaluació final que tenim dimarts pròxim. Per tant, si no fallen els comptes, tendré un 73’4% d’insuficients en un grupet de 15 alumnes. Tot un fracàs. Però la Conselleria seguirà pensant que amb 15 dies lectius més se soluciona el problema. Doctors té l’Església.
A la segona hora (curs 1r B de batxillerat) hem tingut la prova final (sols els hi entrava la Renaixença). Aquesta prova l’havíem d’haver realitzat dimecres, però, entre presses d’última hora, l’hem ajornada fins avui. Primer han intentat (els quatre genets de l’Apocalipsi, Román Sanjuán, Adrián Pérez, Carlos Antonio Puig i Salvador Morant, en nom de la resta del grup) que l’examen els el perdonara: no fer-lo. Així hem estat quasi vint minuts. No ho he permés, clar. Finalment, els he repartit els fulls de la prova i n’han començat la realització. Però ací no ha acabat tot. Les perles que hagen pogut escriure us les traslladaré quan les corregesca. Com a tast, ací en van dues: Carlos Antonio Puig ha arribat a preguntar al voltant de la varietat diatòpica d’un text de Salvador Cot, periodista d’El Temps, si calia escriure també la població d’on era l’autor del text. I Román Sanjuán, en la línia del que ja és habitual, m’ha preguntat que, ja que l’autor parlava del català i dels catalans, si aquestes dades també podien ser aportades com a justificació de la varietat diatòpica del text. I aquests alumnes han de cursar 2n de batxillerat el curs que ve.
Us emplace un dia d’aquests per a les perles que trobaré a les proves. Bona vesprada.
A la primera hora de classe (curs 3r B de l’ESO) hem realitzat una recuperació d’ortografia (expressió escrita) que sols havien de realitzar tres alumnes dels quinze que tinc en aqueix grup. La resta, tret d’una alumna, queden amb l’assignatura pendent. És a dir tinc un 6’6% d’aprovats. I un 20’0% que poden recuperar abans de l’avaluació final que tenim dimarts pròxim. Per tant, si no fallen els comptes, tendré un 73’4% d’insuficients en un grupet de 15 alumnes. Tot un fracàs. Però la Conselleria seguirà pensant que amb 15 dies lectius més se soluciona el problema. Doctors té l’Església.
A la segona hora (curs 1r B de batxillerat) hem tingut la prova final (sols els hi entrava la Renaixença). Aquesta prova l’havíem d’haver realitzat dimecres, però, entre presses d’última hora, l’hem ajornada fins avui. Primer han intentat (els quatre genets de l’Apocalipsi, Román Sanjuán, Adrián Pérez, Carlos Antonio Puig i Salvador Morant, en nom de la resta del grup) que l’examen els el perdonara: no fer-lo. Així hem estat quasi vint minuts. No ho he permés, clar. Finalment, els he repartit els fulls de la prova i n’han començat la realització. Però ací no ha acabat tot. Les perles que hagen pogut escriure us les traslladaré quan les corregesca. Com a tast, ací en van dues: Carlos Antonio Puig ha arribat a preguntar al voltant de la varietat diatòpica d’un text de Salvador Cot, periodista d’El Temps, si calia escriure també la població d’on era l’autor del text. I Román Sanjuán, en la línia del que ja és habitual, m’ha preguntat que, ja que l’autor parlava del català i dels catalans, si aquestes dades també podien ser aportades com a justificació de la varietat diatòpica del text. I aquests alumnes han de cursar 2n de batxillerat el curs que ve.
Us emplace un dia d’aquests per a les perles que trobaré a les proves. Bona vesprada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada