Corrupció i esport
UNA MIQUETA DE TOT
L'afer dels carnets que, per a patró de vaixell, tenien uns quants candidats coneguts assegurats per damunt d'altres molts anònims —com no, ací a València— no és que siga un tema nou ni desconegut, és, potser, una mena de colofó a la pèrdua total de valors que durant dècades han espargit a mans plenes polítics i financers i que, a poc a poc, han anat filtrant-se en els pors de la societat civil.
El que facen o deixen de fer en llurs vides privades els esportistes d'elit o els actors de cert renom, posem per cas, no és del nostre interés. Cadascú que faça el que haja de fer, si potser sense fer mal a tercers, clar està. Al remat, la clau per entendre aquestes línies, ja que si bé aquests ciutadans actuaren des de l'àmbit privat, a ningú no se li escapa que ho feren emparant-se precisament en qui eren en llurs vides professionals.
No m'interessa incidir en els imputats, coneguts per tothom i inclús venerats per allò de formar part de la Roja o d'alguna coneguda escuderia dedicada a la velocitat sobre dos rodes. Tampoc les disculpes que algú d'ells féu públicament quan esclatà el cas i aparegué relacionat amb la qüestió que ens ocupa. El que realment m'interessa, diguem-ne on es pot corroborar el pols de la societat de masses —teòricament dolorida amb la corrupció que tot ho abasta i impregna, causant directa de la pèrdua dels nostres drets—, és comprovar si, en primer lloc, els clubs i les productores en què resten contractats prendran aviat algun tipus de mesura (no parlem de la selecció qui forme part d'ella) si, en segon lloc, els seus patrocinadors o espònsors faran el mateix per allò que —si són declarats culpables— esdevindran un mal irreparable a la seua imatge publicitària i clientela; i si, en tercer lloc, són reprovats pels aficionats a l'esport i l'espectacle per allò de l'exemple que han donat quan atresoren considerables fortunes en els seus comptes corrents a pesar de la seua joventut.
Deixant de banda polítics, financers i altres espavilats, que ja és dir, el que com a ciutadà d'a peu m'interessa en aquest cas particular és veure quina és la resposta del patidor de torn (soci d'un club o no, fan del motociclisme o no, cinèfil o no...) i, amb ell, la dels seus equips, patrocinadors. Bo, això és un dir, no siga que, sobtadament, ens aparega tot un combinat esportiu, o un determinat golejador, o els col·legues d'una representació teatral amb cridaneres samarretes recolzant allò que no té nom ni justificació possible. Perquè si els diners no ho són tot, encara que a punt han estat de colar-li un altre gol per l'escaire a la legalitat vigent, aquests individus pel fet de tindre'ls i de gaudir de fama no només han d'abstenir-se d'aquests comportaments nocius, sobretot han de donar exemple als més joves que amb deler els segueixen barat a no res i als seus pares o avis que, ara més que mai, sofreixen les conseqüències de les monumentals errades i l'egoisme de la gent a qui confià el seu vot i els seus estalvis. En cas de no passar no res, com sembla pintar aquest lleig assumpte, deixar d'aplicar-los la mateixa medicina sent com són imputats, o culpables si així ho dictamina el jutjat, es convertirà en un nou acte d'irresponsabilitat consentida i injustificada.
Ea quaestio est!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada