5.08.2013

Enric Hernàndez Director "Quan jo governi l'atur baixarà" (elperiódico.cat)



La frase lapidària, pronunciada fa tres anys davant d'una oficina de l'Inem, pesa com una llosa sobre la credibilitat política de Mariano Rajoy: «No tingui cap mena de dubte que quan jo governi baixarà l'atur». El ferm compromís de l'a­leshores aspirant a la Moncloa responia a la recent enquesta de població activa (EPA), que mostrava unes dades, en les seves pròpies paraules, que eren «inassumibles» i «impròpies» d'un país com Espanya: 4,3 milions de desocupats i una taxa d'atur del 18,8%. Aquest dijous, cobert el primer terç del seu mandat, ni el president ni la seva ministra d'Ocupació van voler valorar en públic l'última EPA: 6,2 milions d'aturats i una taxa del 27%. Inassumible, impropi.
Trencades ja totes les promeses que ha fet (tret, quina casualitat, de la que afecta la restricció de l'avortament), el governant de la paraula líquida («Qui m'ha impedit complir el meu programa ha estat la realitat») i la presència de plasma («Donaré la cara davant les dificultats sense amagar-me») va deixar divendres que els seus ministres anunciessin l'última bona nova: la recessió espanyola, agreujada i prolongada, mantindrà la taxa d'atur per sobre del 25% durant tot el que queda de legislatura. Missió complerta.
Aquest diumenge, quan rebi a Granada el premier de la rescatada Irlanda (7,6% de dèficit, 14% d'atur), Rajoy tindrà l'oportunitat d'explicar-nos que, gràcies a la seva brillant gestió, Espanya ha esquivat el rescat europeu; vegeu sinó la caiguda de la prima de risc, rebuda amb tanta alegria entre els dos milions de famílies amb tots els membres a l'atur. També ens podrà aclarir que la pujada d'impostos, que va qualificar de «temporal», potser al final no ho és tant. O que allò que «a la segona part del 2013 es començarà a veure la recuperació» potser no s'acabarà confirmant del tot. Total, minúcies.

NI LA MÉS REMOTA IDEA

Valdria més que per una vegada, en un rampell de sinceritat, ens confessés la veritat: que cap polític espanyol -ni ell, ni els seus ministres, ni els seus antecessors...- té ni la més remota idea de com ens en sortirem. Al capdavall, ja sabem tots que als que votem no ens governen i els que en realitat ens governen, no els podem votar.