7.24.2013

Carme Miquel i Diego, SOLIDARITAT (DIUEN) (LEVANTE-EMV)


Hi ha vegades que el sentit que tenen els mots, es manipula de manera que allò que signifiquen es banalitza i fins i tot és deforma. És el que passa de fa temps amb el mot SOLIDARITAT, que s’està usant de manera inadequada, sobretot des de molts mitjans de comunicació. Qui no ha escoltat o llegit, per exemple, que una princesa és solidària simplement perquè ha visitat un hospital? O que una actriu és solidària perquè ha anat a algun país del tercer món a veure xiquets desnodrits ? O que es fan activitats solidàries quan es participa en algun acte benèfic de replega de diners –tipus “rastrillo” - per donar-los a qualsevol causa.?
Entenguem-nos. La solidaritat es defineix com “una comunitat d’interessos i responsabilitats”, és a dir, com una manera de compartir amb altres el que tens i fas. Donar la roba i objectes que ens sobren, no és solidaritat. Comprar números d’una rifa per arreplegar diners per alguna causa benèfica, no és solidaritat. Donar almoina o diners a una ONG, no és solidaritat. Possiblement tot això està bé fer-ho, però sabent que no es tracta d’actes solidaris sinó, com a molt, d’actes caritatius.
La solidaritat podem entendre-la de dues maneres: d’una banda, a nivell personals, actues solidàriament quan comparteixes, els teus bens (no només els que et sobren) o el teu temps a favor d’altres. Podíem dir doncs, que moltes de les actuacions de les persones que treballen de manera desinteressada en ONGs (quan les ONGs no enganyen, clar) i en accions de voluntariat social són actuacions solidàries a nivell personal. Però sobretot, al mot “solidaritat” en tant que “comunitat d’interessos” hem de donar-li el sentit d’acció transformadora, de camí cap a la justícia. La solidaritat en les lluites de la classe obrera en èpoques  passades, es practicava obrint caixes de resistència on cadascú aportava el que podia i ho compartia amb qui no tenia res per, junts, poder continuar lluitant per situacions de justícia.  En un àmbit més actual, podríem dir que els moviments socials i les ONG solidàries, són les que en les seues actuacions responen a un projecte que no pretèn només solucionar problemes concrets sinó que pretenen fer camí cap a la transformació de les condicions de vida de la gent en un sentit més cooperatiu i igualitari.

Davant de les situacions d’enormes injustícies socials que estem vivint, es fa necessari, i és un exercici de responsabilitat,  aportar ajuda puntual a qui ho necessite (menjadors socials, cases d’acollida….) Però sabent que l’única solució és la que es deriva de l’establiment d’una política general basada en la igualtat i en la justícia. Per aquest camí va la solidaritat.