LA PLANTA DE GAS va començar generant tremolors, de seguida preocupació i ara ja som a la fase de l'alarma i la indignació. Tot i els intents per amagar la realitat, o potser gràcies precisament a aquests intents, es van intuint un conjunt de despropòsits en cadena. Primer vam saber que havien descartat fer-la a Catalunya pels requisits mediambientals, de manera que no cal ser gaire perspicaç per deduir que no es va fer en les condicions òptimes. Ara anem confirmant que no es va respondre a algunes proves prèvies que es reclamaven, fins i tot a través de peticions portades a Europa. Poca transparència en la instal·lació inicial. I ara vivim una setmana que és molt significativa: es produeixen fets greus i no es facilita informació sobre què està passant. Aquest és un molt mal símptoma. Com que és un assumpte que genera alarma ciutadana i por al que pot passar, i la proximitat a centrals nuclears és motiu d'angoixa, és gravíssim que el ministeri no hagi donat ni a la Generalitat ni als alcaldes explicacions puntuals. És molt irresponsable sumar a una alarma fundada una política de desinformació, perquè ho deixa tot en el terreny de la subjectivitat, de l'especulació, i pot afegir més negativitat de la necessària. La falta de transparència davant una emergència delata poc respecte pels ciutadans i -sobretot- un desig desesperat d'amagar coses. És tan urgent que se sàpiga tot que el que no ens estan dient fa témer el pitjor: que el que hi hagi al darrere sigui una vergonya. Ho acabarem sabent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada