A
París han declarat estat d’emergència per contaminació de
l’aire. Els fums dels vehicles a motor en són els causants. Les
circumstàncies meteorològiques amb boires baixes i temperatura més
càlida de l’habitual han contribuït a agreujar el fet. I la
contaminació supera en tres vegades la permesa per la Unió Europea,
amb conseqüències negatives per a la salut dels habitants i
transeünts. A més de la capital de França, tres quartes parts
d’aquell país estan pendents de la meteorologia, per si de cas es
produeixen els mateixos efectes contaminants greus.
És
aquest un fet preocupant que abans ja havia passat a Nova Iork i a
ciutats de Japó i de Xina. La contaminació produïda pel transport
és generalitzada, per això caldria prendre mesures, també
generalitzades per fer-la desaparéixer, ja que afecta la salut de
les persones i el medi ambient. Per això sobta la reacció de
l’associació de l’automòvil i d’altres persones i instàncies
de París, que en veure un poc limitades –només un poc- les
possibilitats d’ús del propi cotxe, s’hi han oposat. A pesar de
la gratuïtat del transport públic, decretada per a aquests dies.
Fa
uns anys, a Suissa es va crear un partit polític anomenat “dels
automobilistes” amb la finalitat de no veure limitades les
possibilitats d’ús del cotxe. No sé a hores d’ara què s’ha
fet d’aquest partit, però només el fet de la seua creació, ha de
fer-nos reflexionar. Perquè el nivell d’inconsciència de part de
la població davant de fets com els esmentats, que afecten tothom,
indiquen que alguna cosa falla en la cultura i els principis de la
gent i en la manera d’enfocar aquestes qüestions per part dels
estaments responsables.
L’ús
del cotxe que fem, no respòn sempre a criteris de necessitat, ni
tansols a criteris de practicitat. Conec moltes persones que
treballen a un mateix lloc i procedeixen també d’un mateix lloc i
cadascuna utilitza el seu propi vehicle. Si preguntes per què no el
comparteixen, solen respondre que per no dependre dels altres, la
qual cosa demostra un individualisme exagerat i una mena
d’incapacitat per a arribar a acords i per a l’intercanvi.
La
cultura del cotxe per a tot, està esdevenint una circumstància que
posa barreres a la convivència, que afavoreix el sedentarisme, que
provoca despeses econòmiques familiars. Tot això a més de la
contaminació, que en alguns llocs és greu.
Per
això, cal exigir, un transport públic àgil i adequat, unes ciutats
i pobles i carreteres que es puguen recorrer amb bicicleta, una
generalització dels vehicles elèctrics i, sobretot, campanyes
educatives informatives i conscienciadores que ajuden la població a
entendre la gravetat del problema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada