3.08.2014

Els bisbes catalans surten de la visita amb Francesc satisfets del que saben al Vaticà de l’Església a Catalunya (CATALUNYA RELIGIÓ.CAT)

(Jordi Llisterri –CR/Roma) "Ha anat molt bé. Tots estem molt contents d’aquesta visita. Ha estat realment entranyable". És la impressió que en nom dels bisbes catalans oferia el cardenal Lluís Martínez Sistach en sortit de l’audiència que han tingut aquest matí amb el papa Francesc. Una hora i mitja a porta tancada amb els els bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense.

Sistach ha ofert aquest impressió altament positiva amb l’arquebisbe Jaume Pujol als periodistes catalans just sortir de la visita a la mateixa plaça de Sant Pere de Vaticà. “Un home sant, un home piadós, un pastor... ja ens agradaria ser com ell” reafirmava Pujol.


Els bisbes han volgut mantenir la discreció dels temes tractats –“som educats”, deia Sistach–. Davant les preguntes directes sobre la situació política catalana, no han negat ni confirmat que s'hagi plantejat perquè no han volgut concretar cap dels temes tractats personalment amb el papa. En aquest context Sistach també ha remarcat “que la Santa Seu sempre escolta els bisbes d’un lloc” per conèixer els temes. I l’arquebisbe Pujol ha apuntat que “nosaltres estem al servei del nostre poble”, al·ludint el títol del document que van presentar els bisbes catalans el 2011.

L’arquebisbe de Barcelona també s’ha mostrat satisfet del que saben a la Santa Seu de l’Església a Catalunya: “que les coses no van bé no és una imatge objectiva. Catalunya participem de la secularització de l’Europa occidental. No és que siguem diferents. Però també tenim coses molt bones, que també ho saben aquí”. I després d’una setmana de visites als dicasteris vaticans i amb el papa s’ha mostrat molt satisfet “de la confiança que tenen en nosaltres”.

“Han sortit tots els aspecte que afecten a la vida de l’Església”, i “el Sant Pare se n’ha fet ben sensible, ens ha animat, ens ha encoratjat, i sortim molt satisfets”. És el que ha explicat el cardenal Sistach sense concretar els temes tractats, i només ha fet referència a l’atur i “al tema fort, que és l’Evangelització”.

“Nosaltres hem parlat i ens han volgut escoltar”, que és el to habitual d’aquestes noves reunions conjuntes en grups de deu o dotze bisbes que ha establert Francesc, més centrades en recollir els parers de l’episcopat local que en donar indicacions. També pels bisbes catalans ha estat més fàcil per la seva trajectòria de treball conjunt i de reunions trimestrals que no és habitual en totes les províncies eclesiàstiques.

Al servei del nostre poble

Precisament, el treball conjunt de l’episcopat català l’han pogut mostrar al papa lliurant-li els darrers volums de la col·lecció "Documents del Magisteri", tots els publicats des de la darrera visita "ad limina" del 2005. La col·lecció publicada amb editorial Claret inclou els documents pontificis en la seva versió catalana i castellana, però també els textos conjunts dels bisbes catalans. Entre ells, li han entregat al papa Al servei del nostre poble, que ha citat l'arquebisbe Pujol. El text commemora els 25 anys de la publicació d’Arrels Cristianes de Catalunya i reafirma els seus continguts.

Aquest text també s’ha entregat als diversos dicasteris vaticans que ha rebut la documentació de tots els pronunciaments conjunts de l’episcopat català dels darrers anys. Una manera d’oferir als màxims responsables del Vaticà la visió dels bisbes catalans sobre la situació a Catalunya.

També han lliurant al Papa Francesc els quinze volums que s’han publicat fins ara de la col·lecció "Clàssics del cristianisme del segle XX". Una edició de la Facultat de Teologia de Catalunya amb la versió catalana dels textos dels principals teòlegs contemporanis. Segons l’arquebisbe Sistach, aquests presents han servit perquè el papa “vegi també la nostra cultura”.

A més dels 12 bisbes en actiu a Catalunya de la també han participat en la reunió amb el papa els emèrits Carles Soler i Jaume Traserra.

Els bisbes catalans acabaran dissabte la visita “ad limina” després de celebrar l’eucaristia a Sant Pau Extramurs i a Santa Maria la Major.