4.16.2014

Mor el monjo Pere M. Puig, el primer postulant de Montserrat després de la Guerra Civil (Catalunya Religió)

(Abadia de Montserrat) Aquesta diumenge a la nit ha mort el pare Pere M. Puig, monjo de Montserrat. Tenia 96 anys, en feia 73 que era monjo i 68 que va ser ordenat sacerdot. 
El pare Pere M. Puig i Mirosa va néixer a Terrassa, en una família de gran projecció social i religiosa a la ciutat, el 6 de juny de 1917. Va ingressar al noviciat dels religiosos escolapis i, recuperat el Monestir de Montserrat, va ser el primer postulant de la nova etapa. Va començar el noviciat el 10 d’octubre de 1939; va fer la professió temporal el 12 d’octubre de 1940 i la solemne el 17 d’octubre de 1943. Va ser ordenat sacerdot el 2 de setembre de 1945.
Llicenciat en Teologia al Pontifici Ateneu de Sant Anselm de Roma, el pare Pere M. Puig va ser prefecte de l’Escolania de 1947 a 1952. Fins l’any 1965 va impartir cursets de litúrgia i gregorià a seminaris i convents de l’Estat espanyol i també exercicis a comunitats de monges benedictines. Del 1956 al 1959 va dirigir la revista Norma Vitae. Durant tres anys (1960-1963) va ajudar la monestir benedictí d’El Paular (Madrid). Més endavant va ocupar el càrrec de Sagristà Major de Montserrat (1964-1972), i posteriorment va estar destinat a l’Institut Ecumènic de Tantur –de 1978 a 1979 i de 1980 a 1983-.
En tornar de Jerusalem va ser professor de solfeig i piano a l’Escolania –fins el 1995-, i de llatí al noviciat del monestir, a més de traductor a la revistaDocuments d’Església. Va escriure una biografia sobre el seu germà, el beat Jaume, protomàrtir de la Congregació dels Fills de la Sagrada Família (Pare Manyanet). També va publicar a la col·lecció "El gra de blat" de Publicacions de l’Abadia de Montserrat: Presència de Santa Maria a MontserratCal anar a missa el diumenge?Reflexions pasquals d’un monjo i diversos reculls d’homilies.
“L’espiritualitat del P. Pere era trinitària i cristocèntrica –va dir el l'abat Josep Maria Soler a l’homilia de la missa exequial celebrada dimarts-. De petit havia quedat orfe de pare i va aprendre a confiar en el Pare Déu. Creia fermament en el seu amor paternal envers ell, i a mida que anà desenvolupant la seva personalitat va anar augmentant-li el desig de fer la voluntat de Déu, tant com li fos possible donada la seva feblesa i la lluita que durant la seva joventut va haver de dur a terme per mantenir-s’hi fidel”. El pare Pere havia estat “el primer fruit vocacional a Montserrat després de la mort cruenta dels monjos  màrtirs i ara és el primer monjo de la comunitat que mor després de la beatificació d’aquests  germans nostres, com completant així un cercle de gràcia martirial”, va destacar el pare Abat de Montserrat.