5.27.2014

El Papa defensa el dret a la sobirania. Oriol Domingo (CATALUNYA RELIGIÓ)

1. El papa Francesc va fer una defensa de la sobirania dels pobles a Tel Aviv, en la seva peregrinació a Terra Santa, el mateix dia 25 de maig en que es celebraven les eleccions europees. Des d’Espanya i des de Catalunya val la pena tenir en compte el discurs papal.

2. Francesc comparteix i repeteix la crida que va fer el seu predecessor Benet XVI en el mateix aeroport internacional Ben Gurion. Aquesta crida te tres punts. Primer: “Ha de ser universalment reconegut que l’Estat d’Israel té dret a existir i a gaudir de pau i seguretat dintre d’unes fronteres internacionalment reconegudes”. Segon: “S’ha de reconèixer igualment que el poble palestí té dret a una pàtria sobirana, a viure amb dignitat i a desplaçar-se lliurement”. Tercer: “Que la solució dels dos estats es converteixi en una realitat i no es quedi en un somni”.

3. La crida de Benet XVI i de Francesc es basa en la Doctrina Social de l’Església i és coherent amb la postura del Vaticà en aquest afer. Queda clar que hi ha un dret dels pobles a la sobirania. També queda clar que la millor solució a una situació conflictiva entre dues realitats nacionals diferents pot ser passar d’un estat a dos. Dos estats que es respectin, dialoguin, convisquin en pau, col·laborin mútuament, renunciïn a les armes i a tot tipus de violència (verbal, física, manipulacions, mentides)

4. Francesc ha donat un pas mes. Ha convidat als presidents de l’Estat d’Israel i palestí, Shimon Peres i Mahmoud Abbas, a pregar junts demanant a Déu el do de la pau. “Ofereixo –ha dit el Papa- la possibilitat d’acollir aquesta trobada d’oració a casa meva, al Vaticà”.

5. Política, acolliment i pregària poden anar junts perquè els àmbits de la política i de la fe queden, com succeeix en aquesta ocasió, ben delimitats. ¿Com aplicar aquest afer a la relació entre Catalunya i Espanya i al procés sobiranista català? ¿Quin paper poden jugar els catòlics catalans i espanyols així com els seus bisbes? Conèixer, explicar la Doctrina Social de l’Església i actuar amb coherència. Mantenir les vies pacífica i democràtica. Respectar-se mutuament. Respectar la voluntat expressada en les urnes. I pregar.