7.01.2014

In saecula saeculorum Pressions del nacional catolicisme sobre l’episcopat de Barcelona, Oriol Domingo (Catalunya Religió)

1. El Govern espanyol pressiona a la Santa Seu per influir en el nomenament del nou bisbe de Barcelona. L’objectiu es que sigui nomenat un clergue servil, o al menys afí, al seu projecte polític. No importa gens que sigui un bisbe que respongui a les necessitats i exigències de l’Església a Barcelona i Catalunya.

2. Mariano Rajoy realitza aquestes pressions a través de l’ambaixada espanyola a la Santa Seu i d’alguns ministres, com Jorge Fernández Díaz, exponent públic del catolicisme espanyol més conservador. Aquesta estratègia governamental compta amb la complicitat del nunci del Papa a Madrid i dels cardenals Antonio Maria Rouco y Antonio Cañizares.

 3. Rajoy, Fernández Diaz i companyia segueixen la línia establerta per José Maria Aznar quan era president. Aquest confessa en les seves memòries, “El compromiso del poder”, les gestions realitzades pel seu Govern davant el Vaticà per incidir en el nomenament del successor del llavors cardenal arquebisbe Ricard Maria Carles. Aquelles gestions aznarianes varen fracassar en aquella ocasió. Fou nomenat Lluís Martínez Sistach que no era el candidat d’Aznar i de la seva Faes, fundació que té com secretari general a Javier Zarzalejos, germà de l’espanyolista José Antonio Zarzalejos, cronista polític a “La Vanguardia”.

 4. Les gestions governamentals d’aquest tipus obeeixen al nacional catolicisme, superat per l'Església del concili Vaticà II. Aquest esquema polític i eclesiàstic consta de dos elements. El poder polític utilitza l’Església, sobretot la jerarquia, per posar-la al servei del projecte polític del Govern. I la jerarquia eclesiàstica utilitza el poder polític per imposar la seva doctrina a la societat.

 5. Un xantatge és possible. El Govern espanyol podria demanar a la jerarquia eclesiàstica el nomenament d’un bisbe a Barcelona de la seva línia i, a canvi, el Govern podria cedir, per exemple, en la demanda d’un sector de l’episcopat per tal que l’assignatura de la religió tingui més presència en la reforma educativa. Els bisbes han de rebutjar aquest xantatge. Saben que el nacionalcatolicisme és radicalment antievangèlic, anticristià, antieclesial, anticonciliar  i antidemocràtic.