2.19.2016

Laïcisme totalitari, Pilar Rahola

Sabem que en una societat lliure totes les institucions públiques son subjecte de crítica, més o menys sarcàstica segons l’ocasió, i l’Església no se n’escapa. Ens agradarà més o menys, però avui aquesta no és la qüestió. No és tracta de la llibertat d’expressió o artística. Es tracta que hi ha d’haver algunes línies vermelles de respecte als altres i, a més, quan un acte es fa en un ajuntament que representa a tots els ciutadans. També als catòlics, sra. Ada Colau. 

El passat 14 de febrer en un lliurament d’uns premis culturals al saló de cent de l’Ajuntament de Barcelona, una poetessa va utilitzar les paraules sagrades del Parenostre per reconvertir-les en una vulgar expressió sexual. I seria igualment lamentable si s’utilitzés qualsevol element sagrat per qualsevol religió. 

¿Permetria aquestes ofenses a altres col·lectius, com als immigrants, als homosexuals o a les dones?. Segur que no. ¿Els catòlics som ciutadans de segona?. Per l’alcaldessa sembla que sí.



L’Ajuntament de Barcelona, a més, ha publicitat per totes les parades d’autobús una campanya titulada “Les úniques esglésies que il·luminen són les que paguen el rebut de la llum”, parafrasejant una dita anarquista dels anys 30 del segle passat. Una vegada més retorna el laïcisme que recorda aquell que va escriure les pàgines més negres del segle XX. I recordem que avui moren molta gent, no tant lluny d’aquí, per pregar el Parenostre que ens va ensenyar Jesús. Per ells, els oblidats de la laica Europa que es riu de la fe cristiana; almenys per ells, una mica de respecte si-us-plau.