5.27.2016

Carme Miquel (Levante 24/5/16) NO A LA ZAL

Corrien els anys 90 i els poders econòmics decidiren que hi havia que ampliar el port de València perquè fóra el més gran d’Europa. Hi havia que annexionar-li una gran Zona d’Activitats Logístiques (ZAL)  i s’havia d’ubicar a la Punta, exactament en un espai d’horta protegida, fèrtil, plena d’elements patrimonials valencians. I, sobretot, plena de gent que hi vivia i hi treballava. Es van posar en marxa tots els mecanismes polítics, legals i coactius existents, per véncer la resistència dels pobladors. Ho van assolar tot i, finalment, va resultar que totes les actuacions realitzades durant el procés són nul·les perquè estan mal fetes i així ho declaren sengles sentències judicials. Però ni l’Autoritat Portuària, organisme públic que gestiona grans interessos privats, ni ningun responsable, paga la inútil desfeta material realitzada ni compensa les persones dels danys materials i psicològics que encara patixen. El Port, per tant, està en deute amb la Punta, que és terra i persones, i en deute també amb la ciutat de València, per haver fet malbé un valuós patrimoni. De fet, el port està en deute amb València per moltes qüestions.

            Si repassem alguns dels articles publicats pel col·lectiu Terra Crítica en aquest diari, constatem que en les actuacions  fetes al port, amb grans impactes ambientals, sempre han primat els interessos privats. Des de la xarxa ferroviària construïda a la seua mida, a la mercantilització dels espais del Port Vell. Des de l’abandó desastrós de l’últim tram del jardí del Túria, fins la degradació total de la frontera del barri de Natzaret. Des de l’expansió, que sempre s’ha desenvolupat contra les condicions naturals de la costa i ha creat greus problemes d’erosió i desequilibri entre les platges, fins l’amarre, a curta distància del casc urbà, dels grans portacontenidors que són font de contaminació per l’alta càrrega de sofre en els seus combustibles de baixa qualitat.

            Però tornem a la ZAL. En aquells anys 90, estudis tècnics alternatius van aconsellar fer-la a Sagunt on el mal que causaria seria menor que en la Punta. El port es va negar. Sorprenentment l’any 2011 comprà, en Parc Sagunt, una parcerl·la  de 279.380 m2 per 30 milions d’euros i ara l’estat li donarà 10 milions més. En aquell moment el vicepresident Rambla deia esta operación va a hacer que Parc Sagunt se convierta en uno de los parques logísticos intermodales más importantes del Mediterráneo. Y va a consolidar el liderazgo del Puerto de Valencia como principal puerto del Mediterráneo”. Són els mateixos arguments que pronunciaven en els anys 90 per destrossar la Punta i que diuen ara per tal de reprendre la ZAL en el mateix lloc. Que en volen dos en lloc d’una?

            Doncs, NO A LA ZAL.