7.01.2016

Carme Miquel (Levante 28/6/16) PEDAGOGIA POLÍTICA

Les eleccions de diumenge, han suposat la recuperació del PP i de Rajoy. No és una bona notícia per al conjunt de la ciutadania que desitjava un canvi cap a unes polítiques més socials i transparents. I és una mala notícia per als grups d’esquerra, que sis mesos abans havien tingut la possiblilitat d’acordar un govern de progrés i ara ho tenen molt difícil. En definitiva, la repetició de les eleccions ha sigut un gran error. I eixe error té responsables. Els barons del PSOE s’ho haurien de fer mirar i no tirar més pedres sobre la pròpia teulada. I Pablo Iglesias també s’ho hauria de fer mirar. Al remat, la prepotència i el menyspreu són mals companys. Si Podemos, tal com sembla, volia que les eleccions es repetiren per guanyar en les segones als de Pedro Sànchez, és obvi que no ha encertat. Ara la dreta, amb la fidelitat dels seus votants malgrat els escandalosos casos de corrupció tan evidents i generalitzats, ho té tot més fàcil i s’esdevé absolutament necessari que les esquerres facen una autocrítica encertada. També esdevé necessari, des de la situació present, actuar amb responsabilitat, generositat, sentit comú i fermesa en les convicions. I calen pactes, clar que sí. Pactar per governar o per fer oposició. Perquè l’oposició, quan no hi ha majories absolutes governant, és molt important i decisiva. Però només si els grups es respecten mutuament i saben fer acords..    

            I, sobretot, l’esquerra està obligada a fer pedagogia política. Una pedagogia que és el contrari de la demagògia i la banalització. Una pedagogia que suposa explicar, argumentar, ajudar a la reflexió i a l’anàlisi dels fets. I a predicar amb l’exemple.

            És una evidència que allò que els partits polítics transmeten a la ciutadania, està molt mediatitzat per la televisió i per les xarxes socials. En el cas de les xarxes i, degut a les característiques del propi mitjà, els missatges han de ser curts i no donen lloc ni a l’explicació raonada ni als arguments. Per contra, afavoreixen la simplicitat i els exabruptes. Pel que fa a la televisió, el propi mitjà necessita mantindre l’audiència, per la qual cosa no dubta a frivolitzar el discurs polític i, fins i tot, convertir-lo en espectacle. Davant d’aquests plantejaments, els grups polítics responsables han de buscar espais per a la pedagogia i actuar amb intel·ligència. Hauran de divulgar els seus plantejaments i els seus programes, els pros i contres de cada cosa, motivar i il·lusionar.


            I un últim apunt: “A la valenciana” no ha funcionat com es pensava. Ara Compromís, tot mantenint un esperit col·laborador, haurà de revisibilitzar-se i  resituar-se, ja que durant aquesta campanya ha quedat diluït. Autocrítica, calma i, a treballa bé!