9.25.2016

Elbisbe Angelelli (VILAWEB/ONTINYENT, 25/2016)

El 4 d’agost passat s’acompliren 40 anys de la mort del bisbe Enrique Angelelli, un pastor que es va encarnar en el sofriment i en l’esperança dels més desvalguts. I va ser el 4 de novembre de 2013 quan finalment començà el judici per l’assassinat del bisbe Enrique Angelelli, ocorregut el 4 d’agost de 1976, mentre viatjava en una camioneta des de Chamical a La Rioja. Aquell assassinat, del qual ara s’acusa l’ex-cap del Tercer Cos de l’Exèrcit, va ser camuflat pel govern de la dictadura argentina com un accident de trànsit.



Angelelli va nàixer a Còrdova el 17 de juliol de 1923. El 1928 ingressà al Seminari i va ser ordenat prevere a Roma, el 1949. De retorn a l’Argentina, treballà amb la Joventut Obrera Catòlica i la Joventut Universitària Catòlica.

El 1961, el papa Joan XXIII el va nomenar bisbe auxiliar de Còrdova i com a tal va participar al Concili Vaticà II (1962-1965). La fidelitat a l’Evangeli i la renovació conciliar que el bisbe Angelelli portà al bisbat, eren com l’aigua fresca en un poble assedegat de la Bona Nova de Jesús.

Els seus gestos profètics, la seua proximitat als pobres i a la classe obrera, feien d’ell un bisbe pastor, amb ‘olor d’ovella’, i per això, sol·lícit pel poble que se li va confiar. Així per exemple, una vegada, convidat a beneir una comunitat religiosa en una pedrera de calç, va preferir de compartir la taula dels obrers en compte de la dels amos. En una altra ocasió, en ser cridat a fer de mitjancer en un conflicte laboral, on els patrons pensaven que es posaria de part seua, el bisbe Angelelli els digué: ‘Si aquestes injustícies continuen, un dia ens ajusticiaran junts: vostès per no haver practicat la justícia i nosaltres per no haver sabut defendre-la’.

El 1968, en ser nomenat bisbe de La Rioja, Angelelli deia: ‘Pregueu per mi perquè siga el bisbe de tothom, dels catòlics i dels no catòlics, dels qui creuen i dels qui no creuen. No vinc a ser servit sinó a servir. A servir tothom, sense diferències. Vull ser servidor dels pobres’. I deia també: ‘Per a servir, cal tindre una oïda atenta a l’Evangeli i l’altra al poble’.

La seua denúncia profètica molestava les classes dominants, ja que el bisbe Angelelli deia: ‘Existeixen uns que no tenen veu, que són marginats i explotats i altres, que tenen privilegis i que exploten als germans. Això ho vol Déu? No!!’.

Quan l’any 1971 el govern no va permetre la transmissió de la missa del Gall, el bisbe Enrique digué: ‘Aquesta nit la gent del camp no ha pogut seguir la missa. Potser l’han prohibida perquè tenen por de la missa i la creuen perillosa. Crist, tu eres perillós’.

El bisbe Enrique va promoure escoles rurals i cooperatives, i denuncià el narcotràfic, la prostitució, l’estafa i 
les condicions laborals d’algunes finques. 

En ser detinguts els capellans Gill i Praolini el 1972, el bisbe Enrique va encapçalar una manifestació per reclamar l’alliberament dels dos sacerdots. El 1973, ell, alguns capellans i els cristians compromesos van ser agredits per un grup de terratinents. 

Cal dir que davant la campanya de difamació contra el bisbe, Angelelli va rebre en tot moment el suport de Pau VI.

Quan el 24 de març de 1976 l’exèrcit argentí féu el colp d’estat, hi ha qui demanà al bisbe que s’amagara. Però ell no ho va fer. El 4 de juliol assassinaren cinc religiosos i el 18, dos capellans. El 4 d’agost següent, Angelelli va ser assassinat, tot i que el govern ho disfressà d’accident. Més tard, una carpeta que portava el bisbe Enrique es va veure al despatx del general Harguindeguy, ministre de Justícia.

30 anys després de l’assassinat del bisbe Angelelli, el 4 d’agost de 2006, el cardenal Bergoglio, l’actual papa Francesc, presidí l’Eucaristia en memòria del bisbe Enrique i dels assassinats per la dictadura argentina. El cardenal Jorge Mario Bergoglio parlava d’una ‘Església que va anar fent-se sang en Wenceslao, Carlos, Daniel [assassinats abans que Angelelli] i que finalment es va fer sang en el seu pastor’.

El Vaticà finalment ha donat llum verd a la beatificació del bisbe Angelelli. Gràcies al papa Francesc, que va agilitzar els processos de beatificació dels bisbes Òscar Romero i Hélder Câmara, ara també ho ha fet amb el bisbe Angelelli per tal que siga reconegut el martiri d’aquest testimoni de Jesús i del Regne de Déu.
La veu lliure del bisbe Enrique Angelelli ens remet a l’Evangeli i a una Església compromesa en la lluita per la justícia, la llibertat i la defensa dels Drets Humans. La seua veu i el seu testimoni, ressonen encara en el nostre món, com un crit a favor dels pobres i dels marginats i en contra dels opressors.